Bon dia a tots. Avui fem referència a la legislació educativa i la seva evolució. Que en sabeu vosaltres?
La nostra societat actual, com venim
dient durant totes les entrades, és una societat caracteritzada per l’ús massiu
de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Però no sempre han estat tan defensades com en
l’actualitat. Per tant, en àmbit educatiu, algú s’ha plantejat mai el canvi que
han sofert aquestes TIC amb els canvis legislatius? En una lectura de Manuel
Area, “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar”, s’exposen els canvis més rellevants dels darrers
anys, que jo he resumit en el següent esquema:
Esquema d’elaboració pròpia a partir
d’esquemes realitzats a classe.
És per això, que les fluctuacions d’importància de les TIC
en educació es donen, majoritàriament, pels canvis polítics que s’esdevenen de
les eleccions que, conjuntament, també canvien el sistema educatiu. I d’això,
que en penseu? Que penseu que els canvis educatius els facin persones que, ja
no es que no tinguin la carrera d’educació, sinó que ni tan sols saben el que
passa a les aules? Nosaltres, d’aquest tema, ja en vam parlar a primer fent unaullada al currículum... però a veure que en pensen els demés estudiants de la
UIB d'això...
Queda prou clar, no? És un fet indiscutible que aquesta
pregunta causa frustració davant els alumnes, però... que hi fem exactament?
Res... simplement ens resignem i assentim impassibles davant aquest fet tant
xocant... I que veiem destacable?
El primer fet, és que majoritàriament es pensa que si un metge sense els estudis de medecina no exerceix perquè es juga amb la salut de la gent, perquè si que qualsevol persona pot opinar d'educació? Perquè tothom ha rebut qualque tipus d'educació i això ja fa que es pensi que es sap d'educació... i no! Gràcies a Déu que els futurs mestres i professionals venen trepitjant fort i amb les idees ben clares. Hem de començar a pensar que és igual d'aberrant veure un arquitecte exercint de metge (per exemple), que un advocat escollint polítiques educatives.
El primer fet, és que majoritàriament es pensa que si un metge sense els estudis de medecina no exerceix perquè es juga amb la salut de la gent, perquè si que qualsevol persona pot opinar d'educació? Perquè tothom ha rebut qualque tipus d'educació i això ja fa que es pensi que es sap d'educació... i no! Gràcies a Déu que els futurs mestres i professionals venen trepitjant fort i amb les idees ben clares. Hem de començar a pensar que és igual d'aberrant veure un arquitecte exercint de metge (per exemple), que un advocat escollint polítiques educatives.
L'altre fet destacable, potser menys rellevant per la seva naturalesa, és com m'ha sorprès la reacció i la opinió de na Veronica Vargas. Com una persona d'ADE compara el Ministeri com una Empresa "mal dirigida". Això és un fet que mai m'havia plantejat... els diferents punts de vista segons la professió des del qual es miri un mateix focus. Jo sempre he vist el Ministeri com un grup de persones que fan lleis, però mai com una empresa... serà perquè ells acostumen a parlar d'empreses i jo de grups?
M'ha fet pensar aquesta aportació perquè també m'ha transportat al llibre que m'estic llegint per a l'assignatura de Llengua espanyola, "La utilidad de lo inútil" de Nuccio Ordine, on diversos capítols ja parlen del fet de veure els estudiants com a clients d'empreses que serien les universitats. És a dir, institucions educatives que funcionen com a fàbriques de graduats, buscant quantitat i no qualitat; fent que els docents es vegin sotmesos a altres indústries administratives. Serà com ha dit na Patri i na Irene? Potser és cert que no busquen formar a gent intel·ligent i reflexiva.
M'ha fet pensar aquesta aportació perquè també m'ha transportat al llibre que m'estic llegint per a l'assignatura de Llengua espanyola, "La utilidad de lo inútil" de Nuccio Ordine, on diversos capítols ja parlen del fet de veure els estudiants com a clients d'empreses que serien les universitats. És a dir, institucions educatives que funcionen com a fàbriques de graduats, buscant quantitat i no qualitat; fent que els docents es vegin sotmesos a altres indústries administratives. Serà com ha dit na Patri i na Irene? Potser és cert que no busquen formar a gent intel·ligent i reflexiva.
Pel que fa a les noves tecnologies, tots, actualment,
pensem que les TIC en educació són un gran vehicle d’ensenyament-aprenentatge,
un ventall de possibilitats molt poderós per a l’assoliment del coneixement
dels infants, sempre que es porti a terme de forma adient. Tots aquests
coneixements, molt significatius per als infants, suposant que totes aquestes
TIC formen ja part del nostre dia a dia en societat.
Sorgeix d’aquí el concepte
d’Escola 2.0. Manuel Area i Ana Salabria exposen aquest concepte en la lectura “Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0)en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado”.
Ara és el torn de paraula dels professors, el següent esquema mostra clarament
el concepte:
Esquema realitzat a classe.
I un bon exemple de programació per al funcionament d’una
escola 2.0, és l’exemple que apareix
en la lectura “Orientacions per
a l'elaboració del Pla TIC
en els centres educatius”,
realitzat pel Govern de Canàries i en que s’esmenta:
Però, com entén això la legislació actual? L’article 111.bisde la LOMCE, referent a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació,
exposa els següents aspectes:
Doncs bé, per acabar avui, després d’haver escoltat opinions del professorat, d’alumnes i de legislatures, toca la meva. Sincerament, no m’emociona gaire el tema de política, sempre m’han dit que en seria una de bona, però mai m’ha cridat l’atenció. Però això no lleva que no tingui una opinió al respecte.
Personalment, crec que hauríem de seguir una mica el model
de Finlàndia, on els docents són els que acorden les normes a seguir;
independentment del govern que hi hagi en el moment. Al nostre país, més bé
sembla que cada nova legislatura competeix amb l’antecessora, modificant
gairebé al cent per cent tot el que s’ha implantat fa no res. Això que vol dir?
Penso que cada modificació necessita un temps per acoblar-se de forma adient,
almenys per veure si funciona o no el canvi, si és un canvi per a millorar,
etc., però els canvis d’aquest país no impliquen milloria, només canvi. En
comptes de pensar en el bé que fa l’educació a la societat, es dediquen a
desfer el que l’altre governant ha fet, sense pensar en si allò funcionava o
no... buscant només qualitat o quantitat, segons els partit que governi. I això
no ve d’ara. La meva companya Laura Montesinos, fent referència a l’evolució de
la legislatura educativa diu: “El problema fue que la
sociedad vio que los ordenadores no habían mejorado la calidad de la educación,
pero el verdadero problema que SÍ, se habían colocado ordenadores en las
escuelas pero lo que NO se había hecho era un cambio radical de las
metodologías para que las TIC se integraran, porque las metodologías
tradicionales no encajaban, no lo hacen en la actualidad, con la metodología
que promulgan por si solas las TIC.”
Això és el que realment passa. Pensem en canviar, millorar les
TIC, incorporar-les a les aules. Però ho fem bé? O és la metodologia la que ha
de canviar conjuntament? Potser és el que passa, potser els qui gorvernen no busquen alumnes que pensin, perquè sinó no
els poden controlar al seu antull...
I fins aquí per avui...
Petonets i... fins aviat!
Patricia Pinar Roig
☺♥♪
___________________________________________Referències bibliogràfiques:
- AREA, M: Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar.
- AREA, M; SANABRIA, A; VEGA, A: Les polítiques educatives TIC (Escola 2.0) a les comunitats autònomes d'Espanya des de la visió del professorat.
- Govern de Canàries: Orientacions per al'elaboració del Pla TIC en els centres educatius.
- ORDINE, N: La utilidad de lo inútil (Vuitena edició). 2013, Barcelona. Editorial Acantilado. Capítols 2 i 3 de la Segona Part. (pàgines 78 - 82).
- Esquemes 1 i 4, elaboració pròpia.
- Esquema 2 i 3, elaboració a l’aula.
- Vídeo, elaboració pròpia.
