viernes, 19 de diciembre de 2014

Tema 6. Escola, famílies i TIC's

Hola de nou!
Benvolguts a la darrera entrada de l’any i del temari d’aquesta assignatura.

Com no és d’estranyar, ens manca un tema a tractar de cara a la nostra futura vida laboral. Si bé és cert que hem parlat dels orígens de les TIC, de la importància en l’educació, dels softwares, les lleis i demés... que ens queda? És clar, les famílies. Aquesta peça eternament oblidada i tant clau i necessària per a procurar un bon aprenentatge als nostres alumnes. Les famílies, aquestes organitzacions tant similars en quant a cures d’infants i tant diferents en quant a tipologies. Sí, la relació família-escola-(i ara)TIC.

I per contextualitzar aquest, us exposo el següent mapa conceptual (fet a classe), que organitza a mode de índex, aquesta entrada:

 Esquema realitzat a clase.
Doncs bé, com he dit hi ha multitud de tipologies familiars que, si voleu repassar perquè no recordeu, podeu anar a una de les entrades de socioemocional de segon. Generalment, però, tots els tipus que hi pugui haver tenen un objectiu comú: l’educació i l’aprenentatge dels infants – igual que nosaltres. Això és el que Ballesta i Cerezo (2011) ens exposen en el seu estudi “Familia y escuela ante la incorporación de lastecnologías de la información y la comunicación”:
Imatge d'elboració propia.

I com assolim aquest equilibri? Mel, a la lectura de IBCmas – “Ventajas del uso en familia de las TIC”, ens proposa alguns consells i avantatges que proporcionen les TIC sempre i quan s’utilitzen de forma acurada, coherent i ètica:
  • Pares (i també escola) dediquen temps al procés d’ensenyar i aprendre a moure’s per Internet amb sentit crític.
  • La bona i necessària gestió espai-temporal de l’ordenador col·locant aquest en un espai comú.
  • La motivació i l’impuls que creen els videojocs per a fer una selecció acurada i adequada per treballar en família durant el temps d’oci familiar.
Pel que fa al segon punt, he trobat un manual adreçat a infants de 9 a 11 anys, on els hi expliquen com fer un ús crític i responsable de les TIC. En aquest, trobem meravelles atractives per a ells com: “has d’elaborar, juntament amb els teus pares, unes normes per navegar per Internet, sense pretendre obtenir d’ells tot allò que t’interessa però transmetent-los alhora les coses que t’agradaria que et deixessin fer(pàg. 14). Em sembla una molt bona iniciativa que el propi ministeri realitzi un manual-campanya adreçar especialment a infants sobre com fer ús de les TIC, aconsellant, apropant-los a aquest món tan gran.

Sobre el darrer punt, considero que, com ja sabem, partint dels interessos dels infants, l’aprenentatge que assoleixin serà molt més significatiu. La meva companya Carolina, a la seva entrada, ho explica dient: “avui en dia, una de les majors motivacions dels infants són les TIC, llavors, per què evitar-les? Ja sabem que per assolir un aprenentatge significatiu s’ha de partir dels seus interessos!”.

Així doncs, si sabem això...ja tenim mig camí fet! Perquè ens aturem? Perquè no seguim endavant? És per por? Per desconeixement potser? Si sabem que és una realitat, que tenen TIC’s a l’abast mirin on mirin i que a més motiven, centren l’atenció i, amb un ús responsable i una tria adient, ajuden en el procés d’ensenyament-aprenentatge... que estem fent? Si és en aquests moments quan família i escola poden fer una major labor de coherència i continuació educativa...!!


Potser per a que es creï aquesta aliança escola-família-TIC que desitgem quan ens considerem impulsores de les TIC a l’aula, és necessària la creació d’un PLA d’actuació pertinent. Però em plantejo...com faig jo ara dins la meva aula, i volent treballar amb TIC, per a que les famílies em recolzin i puguin acabar col·laborant en la tasca educativa? Fernando Trujillo (2011) ens dona una sèrie de passes al seu bloc “Educa con TIC” amb les que jo, personalment, faria el següent:
 
 

Esquema d'elaboració propia.

És per això que, tal com ens expliquen Aguilar i Leiva a l’article “La participación de las familias en las escuelas TIC: anàlisis y reflexiones educativas”, la cooperació és un fet que cada cop es produeix més i més; per tant, no ens hem de conformar només amb la mera participació. De totes formes, els infants que estem educant són els fills d’aquests pares, no? Què millor que col·laborin en aquesta meravellosa tasca. I quina millor forma que amb eines de la web 2.0 que afavoreixen la posada en pràctica de l’escola 2.0 que, a la seva vegada, comporta la facilitació de la cooperació familiar... penso jo...


Però clar, no és or tot el que rellueix i cal destacar que hem de tenir present que els usos que es facin de les TIC requereixen un cert control i d’un canvi de perspectiva, una on es vegin les TIC com aliades i no com a intruses, és a dir, un altre repte més que es podria afegir al llistat de reptes per a la educación del segle XXI...
 
Cercant per Internet, he trobat aquesta plataforma que fa que pares i mares puguin gaudir dels aprenentatges dels seus infants estiguin on estiguin: KinderTIC, on a la seva pàgina, ja ens expliquen  la importància d’aquestes relacions fluides i de les avantatges que creen. Us recomano que li faceu una ullada, ja que és difícil trovar información d'aquest tipus per aquesta etapa i precisament s'adrecen a escoles bressol. Però per si de cas em poseu qualque excusa per no fer-ho us deixo el vídeo promocional...


Doncs res, fins aquí... recordeu que les TIC són un gran complement educatiu, de gran ajuda en situacions d’inclusió i capaces de fer col·laborar les famílies a l’aula. Tot dependrà de l’ús que en fem, de l’entusiasme que li posem, de les ganes d’aconseguir una relació harmònica i innovadora... i bé doncs... qui s’hi enganxa a aquesta proposta?




Moltíssimes gràcies a tots! Ens veiem molt prontet i farem un gran acomiadament. Ha set tot un plaer compartir amb tots i totes aquestes experiències i aquests nous coneixements.
Que passeu bones vacances i... Bon nadal!
Ah... i no poden faltar... petonets i... fins aviat!


Patricia Pinar Roig
☺♥♪
_________________________________________
 Referències bibliogràfiques:

lunes, 8 de diciembre de 2014

Tema 5. Les TIC a l'aula.

Benvolguts i benvolgudes!  (Crec que mai havia començat així i em feia il·lusió J)

Aquesta setmana, i encara que venim parlant de la importància actual de les TIC a l’educació i en el dia a dia quotidià, ens centrem realment en la importància de les TIC a l’aula.
Per començar, un recurs educatiu per posar en marxa les TIC a l’aula, que considero útil i del que hem pogut gaudir-ne en una lectura, són les CACERES DEL TRESOR. I què són exactament? Doncs bé, personalment em recorden molt a un projecte d’aula, ja que es tracta d’una activitat que abraça moltes possibilitats, competències i àrees que utilitzen els docents que fan ús d’Internet a l’aula. I, de la mateixa forma que qualsevol projecte educatiu, una cacera del tresor consta de: una capçalera on es troba el títol, l’àrea, el nivell, etc.; una introducció breu del tema que es vol treballar; les primeres preguntes que sorgeixen, plantejades amb l’objectiu d’obtenir resposta amb la recerca dels alumnes; i la gran pregunta, activitat on s’ha d’aplicar tot el coneixement assolit i coincideix amb un objectiu curricular.

Amb aquest recurs, a més de recollir informació sobre un tema desitjat i reforçar el que es treballa mitjançant l’ús de les TIC, s’aprofundeix també en el desenvolupament de destreses tecnològiques i pràctiques sobre l’ús d’Internet; despertant l’interès dels alumnes pel material atractiu i per la possibilitat d’adaptació als diversos ritmes i nivells d’aprenentatge. Per tant, entre tots els objectius que s’exposen, apareixen: implicar l’ús d’instruments nous, aprendre a raonar i justificar el que s’ha fet, potenciar la responsabilitat i autonomia personal, respectar els diferents ritmes d’aprenentatge, etc.
Pel que fa a metodologia, estructura i característiques, us deixo un mapa conceptual que hem realitzat a classe:

Mapa conceptual fet a classe.


I és que, amb els avenços tecnològics en educació, actualment les TIC tenen cada cop més pes, ja que la dependència de les persones cap aquestes cada cop és major. I ja no només penso en la inclusió que s’ha fet a les aules. Realment, hi ha tota una xarxa de cursos, reciclatges docents, dotació de recursos i demés que fan que s’impulsin les TIC a l’entorn educatiu. I no és d’estranyar, ja que si, com a docents, es pretén fomentar una educació per a la vida, real i ajustada a l’entorn social, ja no es poden deixar de banda les noves tecnologies. De la mateixa forma, la llei educativa (LOE 2006) inclou ja en el nou currículum la competència del tractament de la informació i la competència digital.
Es per això que penso, si les administracions ho recolzen, si els docents ho volen i la llei ho fomenta... per què encara hi ha escoles que treballen com fa 60 anys? Allunyant als infants de les tecnologies, quan realment en sortir del centre se’n trobaran fins i tot per treure el tiquet d’aparcament... Asorey i Gil, en el seu escrit, parlen exactament d’això “Nuestros alumnos están impregnados de una cultura tecnológica que provoca cambios importantes en la manera de aprender y procesar la información”. Em crea angoixa perquè realment a mi em queda menys d’un any per acabar el grau i, sé que les coses no estan gens fàcils per aconseguir treball d’immediat però en l’hipotètic cas... com m’enfronto a un centre “anti-TIC” després de veure tot el que poden aportar? Que faig? M’uneixo al clan “fitxes everywhere”? De veres que m’esgarrifa... per què la realitat serà què voldré canviar la mentalitat d’aquelles docents... però em guanyen per experiència! I realment no se... em trobo en un moment en que pensar en això m’entristeix... perquè no sé com es pot permetre a hores d’ara... Us deixo l’esquema realitzat a l’aula sobre aquest mateix article d’Asorey i Gil, on podreu veure els canvis i possibilitats que hi ha per a aconseguir un bon ús de les TIC a l’aula:
 
Mapa conceptual realitzat a classe.
 

I no és que cregui que hi ha centres així... en la lectura “Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI” (pàgs. 22 -37), una de les experiències que s’hi mostra fa posar els pèls de punta. Es tracta de la experiència de Àngeles Abelleira.

Adell, per la seva part i la seva experiència, exposa un fet com la Investigació ACOT, on s’esmenten les fases per les quals han de passar els membres de les institucions educatives per a assolir les competències tecnològiques pràctiques i útils per a dur a terme una bona inclusió de les TIC a l’aula. Òbviament no és un procés a curt termini, sinó que el temps en veure els resultats oscil·la entre els 3 i 5 anys. En el següent esquema realitzat a classe, s’exposen les cinc fases esmentades:
Mapa conceptual realitzat a classe.
Aquesta investigació ACOT està íntimament lligada a la metodologia TPACK, que aconsegueix integrar les TIC a l’aula unint en un tot els coneixement tecnològics, pedagògics i disciplinaris. El següent gràfic ho aclareix:
Metodologia TPACK.
Així doncs, una vegada aconseguim integrar les TIC, també assolim altres coneixements de forma multidisciplinària i global, entenent que per a que un mestre faci ús de les TIC, no només és necessari saber utilitzar un software i un hardware, sinó també ser crític amb el tipus d’activitats que es plantegen als infants per a què siguin el més significatives per a ells. Recordeu l’anàlisi de PIPO que vaig fer? Quants anys va estar en ús a les aules amb la manca pedagògica que s’hi troba?
Només nosaltres coneixem els nostres alumnes i les seves característiques, i només nosaltres sabem si l’activitat que anem a proposar està prou ben adreçada a ells. Si volem aconseguir l’èxit introduint les TIC a l’aula, hem de ser conscients que no només ens val saber manejar un ordinador; sinó seguirem caient en la temptació de fer ús d’un software només per ser atractiu i no funcional...
 
 

Espero que reflexioneu sobre això...
 
Fins aquí per avui! En veiem aviat!!
Petonets i... fins una altra!!
Patricia Pinar Roig
♥♪☺

_____________________
REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES
  • ADELL, J., Internet en el aula: a la caza del tesoro. (2003). Online <http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec16/adell.htm>
  • ASOREY, E. i GIL, J., El placer de usar las TIC en el aula de Infantil. (2009). Online http://www.mecd.gob.es/revista-cee/pdf/n12-asorey-zorraquino.PDF
  • HERNÁNDEZ, J.; PENNESI, M.; SOBRINO, D. i VÁZQUEZ, A., Experiencias educativas en las aulas del siglo XXI. Innovación con TIC. Fundación Telefónica (2011) Pàgs. 22 - 37. Online < http://www.ciberespiral.org/attachments/225_Experiencias_educativas20.pdf>
  • ADELL, J., Las fases de integración de las TIC: tiempo y oportunidades. Online < http://elbonia.cent.uji.es/jordi/2008/12/13/las-fases-de-la-integracion-de-las-tic-tiempo-y-oportunidades/>
  • Vídeo d’el·laboració propia a partir de la lectura de Fundación telefónica.
  • Imatges 1, 2 i 3 realitzades a clase.
  • Imatge 4 extreta del link  <http://www.ticyeducacion.com/2011/01/metodologia-tpack.html>


martes, 25 de noviembre de 2014

Tema 4: Evolució de les TIC en la legislació educativa


Bon dia a tots. Avui fem referència a la legislació educativa i la seva evolució. Que en sabeu vosaltres?


La nostra societat actual, com venim dient durant totes les entrades, és una societat caracteritzada per l’ús massiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).  Però no sempre han estat tan defensades com en l’actualitat. Per tant, en àmbit educatiu, algú s’ha plantejat mai el canvi que han sofert aquestes TIC amb els canvis legislatius? En una lectura de Manuel Area, “Veinte años de políticas institucionales para incorporar las tecnologías de la información y comunicación al sistema escolar”, s’exposen els canvis més rellevants dels darrers anys, que jo he resumit en el següent esquema:
 
Esquema d’elaboració pròpia a partir d’esquemes realitzats a classe.


És per això, que les fluctuacions d’importància de les TIC en educació es donen, majoritàriament, pels canvis polítics que s’esdevenen de les eleccions que, conjuntament, també canvien el sistema educatiu. I d’això, que en penseu? Que penseu que els canvis educatius els facin persones que, ja no es que no tinguin la carrera d’educació, sinó que ni tan sols saben el que passa a les aules? Nosaltres, d’aquest tema, ja en vam parlar a primer fent unaullada al currículum... però a veure que en pensen els demés estudiants de la UIB d'això...
 
Queda prou clar, no? És un fet indiscutible que aquesta pregunta causa frustració davant els alumnes, però... que hi fem exactament? Res... simplement ens resignem i assentim impassibles davant aquest fet tant xocant... I que veiem destacable? 

El primer fet, és que majoritàriament es pensa que si un metge sense els estudis de medecina no exerceix perquè es juga amb la salut de la gent, perquè si que qualsevol persona pot opinar d'educació? Perquè tothom ha rebut qualque tipus d'educació i això ja fa que es pensi que es sap d'educació... i no! Gràcies a Déu que els futurs mestres i professionals venen trepitjant fort i amb les idees ben clares. Hem de començar a pensar que és igual d'aberrant veure un arquitecte exercint de metge (per exemple), que un advocat escollint polítiques educatives.
L'altre fet destacable, potser menys rellevant per la seva naturalesa, és com m'ha sorprès la reacció i la opinió de na Veronica Vargas. Com una persona d'ADE compara el Ministeri com una Empresa "mal dirigida". Això és un fet que mai m'havia plantejat... els diferents punts de vista segons la professió des del qual es miri un mateix focus. Jo sempre he vist el Ministeri com un grup de persones que fan lleis, però mai com una empresa... serà perquè ells acostumen a parlar d'empreses i jo de grups?

M'ha fet pensar aquesta aportació perquè també m'ha transportat al llibre que m'estic llegint per a l'assignatura de Llengua espanyola, "La utilidad de lo inútil" de Nuccio Ordine, on diversos capítols ja parlen del fet de veure els estudiants com a clients d'empreses que serien les universitats. És a dir, institucions educatives que funcionen com a fàbriques de graduats, buscant quantitat i no qualitat; fent que els docents es vegin sotmesos a altres indústries administratives. Serà com ha dit na Patri i na Irene? Potser és cert que no busquen formar a gent intel·ligent i reflexiva.
Pel que fa a les noves tecnologies, tots, actualment, pensem que les TIC en educació són un gran vehicle d’ensenyament-aprenentatge, un ventall de possibilitats molt poderós per a l’assoliment del coneixement dels infants, sempre que es porti a terme de forma adient. Tots aquests coneixements, molt significatius per als infants, suposant que totes aquestes TIC formen ja part del nostre dia a dia en societat.
 
Sorgeix d’aquí el concepte d’Escola 2.0. Manuel Area i Ana Salabria exposen aquest concepte en la lectura “Las políticas educativas TIC (Escuela 2.0)en las Comunidades Autónomas de España desde la visión del profesorado”. Ara és el torn de paraula dels professors, el següent esquema mostra clarament el concepte:


Esquema realitzat a classe.

I un bon exemple de programació per al funcionament d’una escola 2.0, és l’exemple que apareix en la lectura “Orientacions per a l'elaboració del Pla TIC en els centres educatius”, realitzat pel Govern de Canàries i en que s’esmenta:



Però, com entén això la legislació actual? L’article 111.bisde la LOMCE, referent a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, exposa els següents aspectes:
 Esquema d'elaboració propia.
 

Doncs bé, per acabar avui, després d’haver escoltat opinions del professorat, d’alumnes i de legislatures, toca la meva. Sincerament, no m’emociona gaire el tema de política, sempre m’han dit que en seria una de bona, però mai m’ha cridat l’atenció. Però això no lleva que no tingui una opinió al respecte.

Personalment, crec que hauríem de seguir una mica el model de Finlàndia, on els docents són els que acorden les normes a seguir; independentment del govern que hi hagi en el moment. Al nostre país, més bé sembla que cada nova legislatura competeix amb l’antecessora, modificant gairebé al cent per cent tot el que s’ha implantat fa no res. Això que vol dir? Penso que cada modificació necessita un temps per acoblar-se de forma adient, almenys per veure si funciona o no el canvi, si és un canvi per a millorar, etc., però els canvis d’aquest país no impliquen milloria, només canvi. En comptes de pensar en el bé que fa l’educació a la societat, es dediquen a desfer el que l’altre governant ha fet, sense pensar en si allò funcionava o no... buscant només qualitat o quantitat, segons els partit que governi. I això no ve d’ara. La meva companya Laura Montesinos, fent referència a l’evolució de la legislatura educativa diu: El problema fue que la sociedad vio que los ordenadores no habían mejorado la calidad de la educación, pero el verdadero problema que , se habían colocado ordenadores en las escuelas pero lo que NO se había hecho era un cambio radical de las metodologías para que las TIC se integraran, porque las metodologías tradicionales no encajaban, no lo hacen en la actualidad, con la metodología que promulgan por si solas las TIC.”

Això és el que realment passa. Pensem en canviar, millorar les TIC, incorporar-les a les aules. Però ho fem bé? O és la metodologia la que ha de canviar conjuntament? Potser és el que passa, potser els qui gorvernen no busquen alumnes que pensin, perquè sinó no els poden controlar al seu antull...


I fins aquí per avui...
Petonets i... fins aviat!

Patricia Pinar Roig
☺♥
___________________________________________
Referències bibliogràfiques:
  • AREA, M: Vint anys de polítiques institucionals per incorporar les tecnologies de la informació i comunicació al sistema escolar.
  • AREA, M; SANABRIA, A; VEGA, A: Les polítiques educatives TIC (Escola 2.0) a les comunitats autònomes d'Espanya des de la visió del professorat.
  • Govern de Canàries: Orientacions per al'elaboració del Pla TIC en els centres educatius.
  • ORDINE, N: La utilidad de lo inútil (Vuitena edició). 2013, Barcelona. Editorial Acantilado. Capítols 2 i 3 de la Segona Part. (pàgines 78 - 82).
  • Esquemes 1 i 4, elaboració pròpia.
  • Esquema 2 i 3, elaboració a l’aula.
  • Vídeo, elaboració pròpia.

domingo, 9 de noviembre de 2014

TEMA 3. Possibilitats i limitacions del software educatiu.

Hola a tothom!


Ja feia dies que no ens vèiem...

Aquesta setmana parlarem del software educatiu: eines per aprendre o per reforçar?

Bé doncs, de la mateixa forma que la societat i l’educació evoluciona, i ja no s’entén el mestre com a única font d’informació, els nous avenços tecnològics en softwares educatius permeten que l’aprenentatge pugui ser més autònom, implicant i desenvolupament, així, les habilitats cognitives dels infants. En entrades anteriors hem analitzat aquest canvi del rol docent amb l’aparició de les noves eines educatives que la WEB 2.0 permet.

Però crec que abans d’endinsar-nos en el tema multimèdia, hem de tenir un parell de conceptes aclarits. A classe vam fer un esquema amb els conceptes claus:
 

 
 

Però per si no queda prou clar el concepte de "software educatiu", la meva companya Alicia Costa ha fet un esquema prou aclaridor al final de la seva entrada...

I un cop aclarit això, esmentar que vam tenir el plaer de veure una conferència que va donar Eva Barceló a les nostres companyes de Palma. Abans de res, dir que d’haver estat en el mateix moment, li haguéssim fet un parell de preguntes que potser haurien canviat una mica l’aplicació educativa que ens presentava, ja què ens vam quedar amb les ganes de que ens aclarís un parell de dubtes relacionats amb l’aprenentatge que pretenia l’aplicació. Els aspectes més destacables que em van cridar l’atenció van ser:
  • El fet que l’infant podia escriure la paraula o posar les lletres sense seguir l’ordre lògic establert (és a dir, podria posar primer la darrera lletra i no passava res, igual que podia escriure la paraula a l’inrevés i tampoc comptava com a error).
  • El fet de desenvolupar l’aprenentatge de lletres per separat (paraules compostes per les cinc vocals i només una consonant), com si en la vida real (aprenentatge que com a docents pretenem) només féssim servir aquest tipus de paraules. Que és clar que les utilitzem, però no fem oracions només així, sinó que utilitzem més lletres. En altres paraules, algú s’imagina arribar a classe i dir: Nens, avui treballem la L: Lía lee la ele; La ele la lee Leo, etc.? No veritat?
  • Això em porta al darrer fet, el més aberrant, el fet que sembli que estem treballant per fitxes digitalitzades pel tipus d’activitats que proposa el software! Una eina tan versàtil i la utilitzem per fer fitxes insulses a l’ordinador? On hem arribat?

Per altra banda, Eva Barceló també és creadora de la col·lecció de jocs “Aprèn amb Pipo”, i jo, que m’agrada cercar per tot, he anat a veure en PIPO ONLINE (ja que hi podem trobar els mateixos jocs) i he fet una ulladeta. Com que el tema de l’escriptura és el que més m’ha esgarrifat durant la conferència, he decidit triar el joc “Ortografia amb en Pipo”. I m’ha sorprès que el primer que he pogut trobar hagi set la “Guía didàctica per a pares i docents”. Això, és una eina molt útil que no ens tots els casos de multimèdies educatius es troba i que en aquest cas, no només està, sinó que està molt completa, tal com exposa Valverde a la seva lectura Procedimiento básico para el diseño y produccion de un multimedia educativo, “Para una adecuada explotación del material se hace necesaria la elaboración de un breve texto, denominado guía didàctica, cuya finalidad es orientar sobre el uso educativo del material audiovisual.  (...) Debería incorporar la siguiente información: Identificación  del  producto, guión audiovisual, análisis didáctico, orientaciones  educativas y materiales complementarios.
 
 
Doncs bé, després d’un petit anàlisi i jugar una estoneta, i tenint en compte les consideracions del quadre de dalt referent a la lectura de Santos Urbina, el més rellevant que he trobat ha set, que encara que semblés que feia una fitxa online,
  • la presentació del producte es fa de forma adient i motivadora (amb dinosaures), exposant el que es realitzarà en tot moment.
  • L’edat dirigida (he escollit 6 anys o menys), crec que no té en compte l’evolució cognitiva dels infants, però es pot escollir el tipus d’activitat sense haver passat un nivell previ, fet que facilita escollir el que es vol aprendre o millorar.
  • Les explicacions són majoritàriament clares i concises, excepte en alguns casos que diu “Segons l’enunciat” i es perd part del temps que es dona per activitat llegint-lo; o bé quan en omplir el buit no es pronuncia la paraula, deixant que la correlació fonètica no s’esdevingui.
  • Els botons i les barres es troben sempre al mateix lloc i són molt intuïtives, així com el punter és gran, vistós i fàcilment distingible de les activitats que canvia quan passa per sobre d’un vincle.
  • L’adaptació de les capacitats psicomotores és adient, amb dibuixos grans que requisen poca precisió.
  • El tractament d’errors, on trobem diversos factors: el botó “Dudo”, que dona la resposta directament; o la consigna de “Oh-oh” al equivocar-se. D’igual forma dir, que com s’ha d’escollir entre dues opcions, la frustració que pot generar és mínima.
Però arribem al moment de materials complementaris que ofereix; us posaré un “screen” i jutgeu per vosaltres mateixos...
Què dir? A mi sincerament em preocupa... no només són les mateixes oracions i paraules que s’han posat durant els jocs, però en versió imprimible, sinó que si pensem bé, si això s’utilitza com eina per a ensenyar, l’únic que aportem a l’infant son meres repeticions que no faran que el seu aprenentatge sigui significatiu; i si, en canvi, utilitzem el multimèdia per a reforçar l’aprenentatge, estem encallant-nos d’igual forma en les mateixes paraules un cop, i un altre, i un altre... I no només això, pensem en un nouvingut estranger, per exemple un àrab, i mireu la fitxa de feina... no noteu res? Deixant de banda que les lletres ja són diferents, part del lèxic que es mostra en la “feineta” són cognoms o noms propis espanyols... segur que el nen àrab que porta poc més de dos mesos els coneix a la perfecció...

Doncs? Que en penseu de tot això? Com us quedeu? Jo, personalment, penso que com a eina de reforç i amb un ús acurat (obviant l’ús a persones amb poques habilitats lectores o amb deficiències visuals), els multimèdies poden ser una eina molt poderosa per als infants, per assimilar coneixements. Però crec que amb les eines que estem treballant a classe se’n poden fer de millors per als nostres futurs alumnes. Almenys que no tinguin errades tan garrafals i bàsiques com el fet d’escriure en l’ordre que toca... Així, parafrasejant a Valverde de nou, tindrem totes en compte el “Què?, A qui?, Per a que?” a l’hora de pensar en crear un software?; i ja posats, el “Quan?” i el “Com?” l’integrarem? Si es que sí, sabré que hem arribat a les mateixes conclusions i que anem per bon camí...

Doncs bé, fins aquí per avui que ens hem excedit...però entendreu que és un tema prou debatible, no? Si no ho trobeu així, la meva companya Anto ha fer uns esquemes amb més aspectes a favor i en contra del software educatiu a la seva entrada... 

Per acabar, agafar forçes per aquesta setmana i sortint una mica de tema, us deixo un vídeo d’una de les versions de “All you need is love”, no només m’encanta sinó que em treu alguna llàgrima... i aprofito per dir que aquest divendres, la companyia “All you need is LÓVA” els convida a assistir a la seva primera representació. A les 18:30 en l’auditori de la UIB – Seu d’Eivissa. No podeu faltar!!

 

 
Petonets i...
Fins una altra!!

Patricia Pinar Roig
☺♥♪

_____________________________________
BIBLIOGRAFIA: